SEROTONINA

    Ho sospitava. Un pagés del s. XII no era en principi més infeliç que un banquer del s. XXI. La història ha millorat l’entorn material en el qual es produeix la serotonina però a l’engròs, no ha fet evolucionar la producció. És la mateixa. Hi ha gent que està més predisposada a produir serotonina ara i al s XII. Hi ha gent que viu al límit de la felicitat ara i al s XII. Les millores materials tenen poc o gens a veure per se. En canvi les expectatives sí que poden tenir una influència directa en la producció del químic. És per això que la gent torna de la Índia al·lucinada de veure que els nens somriuen en la més extremada pobresa. La producció de serotonina és , possiblement i a l’engròs, la mateixa en els xiquets ací i allà. Quina és la diferència, doncs? Perquè somriuen més els xiquets de l’altra banda, com proven les fotografies dels turistes? . L’explicació podria ser que els nostres creixen envoltats d’unes expectatives massa exigents que podrien tenir una influència negativa en la producció de felicitat.

    És fàcil pensar que totes les penes i treballs de la història, totes les morts acumulades, ens haurien d’haver portat un increment de la felicitat. La felicitat hauria de ser la finalitat última, els Sant Grial. No és així. I afegeix Yuval Harari, que l’única revolució històrica que pot tindre influència en el nostre benestar real és la bioquímica. Ja podem imaginar com.

    Mentre espere que tot això passe, passejada pel Barranc del Sinc d’Alcoi. Caminar, fer esport regularment, augmenta la serotonina (diuen) . També l’augmentaràs si menges llegums i cereals integrals, si vius a un lloc amb molta llum ( no cal estar tot el dia de cara al sol, com els fardatxos), i si evites la cafeïna. També seràs més feliç si t’envoltes de gent positiva i si tu mateix et nodreixes als matins amb un pensament llavor ; soc guapo i ric, per exemple. O si tens una vida sexual plena. Tota pedra fa paret.