A les butxaques de la nit,
sense cap condescendència,
resta la vida.
A glopades la fumes,
amb devoció pactada crema
l'espera; una, dues,
la felicitat és una espera.

La història és un segon,
el cri-cri dels grills
una mitra,
el silenci  un pòsit,
la vida  obscena
 i la nit una criba.
Si som no som.

Comentaris

novesflors ha dit…
Hi ha tantes afirmacions profundes que hauré de desempolsegar el pensament filosòfic i tornar-me'l a llegir, el teu poema.

Entrades populars d'aquest blog

Des d'Agost a Biar pel Maigmó. Passes, reductes i canvis en el paisatge.

Primeres comunions.

Viaje a los Balcanes. Me esfuerzo en entender algo.