Després d'una trobada amb amics....

Ha tornat a passar un any

amb les morts estrictes

i els naixements que li fan el contrapés

i hem volgut emular els temps aquells

quan érem més jóvens i només ens devíem

a nosaltres mateixos .

Ha estat , deixeu-m'ho dir,

des de la meua perspectiva,

un fracàs relatiu.

El temps és així,

circular per les coses grans,

tot torna,

però lineal pel que fa als hòmens.

Els fills en són una demostració

i heu vingut carregats

d'aquesta gent petita

i per mi aliena,

ho sent

(en tan importants com són per vosaltres!).

Era Saturn qui es menjava els fills?

En aquest punt, pense jo

i segons he pogut comprovar,

la mitologia va errada,

o bé vol explicar l'excepció,

tot pot ser,

ja que la regla marca

que siguen els fills

els qui, mos a mos,

van deglutint

les generacions prèvies

mentre els riem la gràcia.

On ha quedat tot allò que compartíem

els temps de la jeunesse?

Ho hem deixat als racons?

Ho hem distribuït

equitativament

entre les noves coneixences?

L'amor i el desig,

vull suposar,

l'hem emplaçat a nous cossos,

sempre amb matisos,

i també la frustració

per la incapacitat

d'anar cada dia a més.