LA GUIA I LA POR DEL TURISTA.

photo de Martin Parr

Fa uns anys vaig descobrir unes guies de ciutat de l'editorial Sans Frontiers que em van segrestar el meu interès pel viatge i el van acomodar a un estat de beatitud i seguretat impropis d'un viatger. Jo insistia que era per la practicitat i, efectivament, les ciutats del món, amb aquella guia de mides tan proporcionades als interessos del turista, tenien menys secrets. Des d'aleshores en vaig col·leccionar i en dec tenir una vintena, des de Marràqueix i Istambul, fins a Nova York i Paris. Tant és així que una de les primeres que vaig adquirir va ser el de la meua pròpia ciutat que aleshores era Barcelona. La deixava als amics que arribaven a casa de visita i això m'estalviava repetir recomanacions de restaurants que ja tenia subratllats a la guia i informacions sobre punts d'interès. Amb les anades i vingudes, la guia va desaparèixer un parell de vegades, i un parell de vegades més la vaig tornar a comprar per a ús propi i de visitants.

Soc conscient que copsar la ciutat a cops d'ull és com mirar les peces de carn penjades als ganxos de la xarcuteria, prêt a porter, però cal admetre les limitacions del moment històric que ens ha tocat viure, amb els tempus més marcats que mai, i amb la pressió d'aquella metàfora del llenguatge que el seu dia ja va analitzar Lakoff i que diu que el temps és or. Així vista, la ciutat per al turista és un moment en el seu temps d'oci on quatre monuments i quatre restaurants acompleixen una funció ansiolítica que dura el temps precís del viatge i només serveix després de tema de conversa entre amics i cerveses o vins. Potser se'ns nega el coneixement total a la manera que ho conceben els nous gurús espirituals però si hem aprés alguna cosa en tots els segles que portem de desgavell és que les petites mentides ens ajuden a sobreviure.

La producció d'aquestes guies tan fàcilment manipulables tenen molt a veure amb la influència de les noves tecnologies i amb el concepte d'unes pantalles desplegables que t'ofereixen el màxim d'informació en un mínim d'espai. Segurament, d'ací a no res, esdevindran innecessàries i seran arraconades per algun dispositiu que, instal·lat al mòbil, ens oferirà encara més informació en menys espai. El món romandrà en el seu punt estable de l'univers però a dins i més com de més prop es mire, hi continuarà bullint l'esperit d'un formiguer esperitat pels nous aires tecnològics i per la necessitat de moure's i descobrir la sopa d'all. Els mapes, i els seus derivats evolucionats a guies de viatge i el subproducte tecnològic que encara està per concretar, són una manera gens banal per entendre la nostra situació en el món i aquesta col·lecció de guies que atresore en calaixos i entre altres volums més importants de la meua llibreria, parlen d'una necessitat viatgera limitada per les pors a perdre's i que s'aferra a la barana del seu món per no esvarar-se i trencar-se la crisma. La por en els humans adquireix matisos múltiples i difícilment direccionables. Els avenços no fan més que certificar que som un punt patèticament perdut en l'univers.