EFEMÈRIDES CONSTITUCIONALS

Les vistes des de Madrid, amb aquest aire d'hivern d'invasions profètiques, massa sovint són producte de miratges. Les figures s'alcen i semblen reals, i ells se les creuen a base de fer insistir la mirada en un espai concret, però quan s'acosten es desfan es tornen en vapor o una agrupació aleatòria de busques de pols. Els reis i els poderosos estan condemnats a mirar pels vidres entelats de la seua comoditat material. La incertesa els pot abaltir i l'eviten. Prefereixen insistir en el miratge. El poble té tot el temps que necessita i que li cal. Una de les característiques del poder és que el seu límit és temporal. Recordeu els grans imperis, la inutilitat, o la utilitat ( segons és mire) de la sang vessada, i el seu record consumit pel temps.

Ens envolten els morts. Patim per si ensopeguem amb algun, caiem i ens trenquem la crisma. Al nostre gran i particular dictador, per exemple, ens el podem trobar a diari, a l'hora de dinar, en qualsevol comentari que solta, com qui no fa res, el comensal més bèstia. Però les coses poden canviar. Ahir el jutge Rus retirava els passaports a dos torturadors del règim. El caporal es remouria a la seua tomba si no fora per l'encarcarament a què el van sotmetre i per l'artrosi que el paralitza. Els seus cadells encara es passegen immunes i legislen a dreta i a esquerra. Però tot comença a trontollar. Quan hi ha pastura suficient el ramat engreixa non-stop. En temps de sequera el ramat ha d'emigrar a valls més amples on l'herba creix més ufana. El ramat, però, aguanta tot el que pot en les terres on s'ha acostumat a pasturar fins que ja no queda res. Estem en aquest punt on el pastor ha de decidir si el seu ramat es queda o ha marxar.

A Madrid comencen a entreobrir les finestres. Hui, un expresident declara :” Si no se reforma la Constitución se puede derrumbar todo lo conseguido”. Des del govern insisteixen que la reforma no és desitjable ni oportuna. Billy el Niño i Muñecas , els primers acusats de tortures durant el franquisme per una jutge argentina, possiblement tampoc no voldrien que la constitució es revisara (tampoc no havien volgut cap constitució - ¿pero que es eso de la democracia?). Per una altra banda, l'acadèmic Francisco Rico posa l'accent d'Artur (Mas) on toca. La paraula és aguda, insisteix, res a veure amb l'Àrtur anglès. . Respire més tranquil. Era un tema ( i ara no faig ironia) que em tenia obsessionat. A partir d'ara a Madrid se'ls obre una finestra nova. Que córrega l'aire.