Stop desesperança.

-->

Després d'haver passat tot el dia al carrer, la Lupe va arribar a casa amb els peus destrossats i la gorra de la CGT amb una cagada de colom i la marca que havia deixat un esguit d'ou que se n'havia eixit de mare tot perdent el seu objectiu, la seu de la diputació provincial, i havia impactat a la vora d'el senyal d'stop que hi havia just al seu costat. 

 -Els ous són els embrions de la revolució, no neteges mai aquesta gorra que això és un senyal. D'ací no res la mirarem i pensarem com nosaltres vam originar el canvi- va fer broma l'Enric  i encara amb més èmfasi va reprendre el discurs- Hem d'enderrocar tot l'aparell de la desesperança que han creat al nostre voltant!!!.”

 Aleshores, quatre esclafits van fer volar dotzenes de coloms que s'havien refugiat als arbres i als edificis col·laterals. No, a la façana de la diputació provincial no n'hi havia cap de colom. Ja s'encarreguen d'insuflar pressupost a la façana neoclàssica o neobarroca amb ínfules importants de no-sé-què per tal de protegir-la de les cagades dels coloms. A la volada de coloms va seguir una desbandada general. La gent corria carrers amunt o avall mentre les furgones de la policia nacional s'obrien pas tot fent udolar les sirenes mentre els escamots da peu de les forces de l'ordre envestien els manifestants més díscols. 

- Corre, corre, que ja no tenim edat...

 Li va fer cas a l'Enric però també el va perdre de vista i als vint minuts ja obria la porta de sa casa amb els peus rebentats i la gorra amb la cagada de colom i l'esguit d'ou. Ara, repapada al selló de lectura, li passava pel cap tota la pel·lícula de la jornada de vaga i la veu d'alguns companys de l'institut que li havien dit que aquesta no la farien perquè ja s'havien cansat de vagues, que el govern se n'alegrava de les vagues, que a banda de deixar de pagar-nos la jornada, tenien arguments de cara als votants; sí, mireu els mestres quin talló de ganduls.... aleshores el públic encara els votaria en massa i ni amb aigua calenta ens els trauríem de damunt. El senyal d'stop on va impactar l'ou se li va fer clar un segon i també les paraules de l'Enric que deien no sé què de la desesperança. Sí, la manca d'esperança és una xarxa enredada on estem tots presos. Li agradava la frase tal i com li havia eixit. La va apuntar al dors d'una carta del banc per copiar-la més tard al facebook.