Hopper a Madrid.


 
    Una part de Madrid és  referent mundial de l'art amb dues col·leccions tan importants com són el Museu del Prado i la Col·lecció Thyssen. Aquesta última fa anys que funciona com un imant que atrau exposicions monogràfiques d'artistes de renom, sobretot de clàssics del s. XX. Enguany la de Hopper ha estat una exposició d'èxit.

    Més que la tècnica, allò que s'ha valorat de Hopper ha sigut el tractament dels temes i els escenaris que tria. S'ha parlat molt de la relació de l'artista amb el cinema i això es fa evident en aquelles mansions també escollides per Hitchcock que semblen fetes per a donar corda a la part més fosca de la ment. Però parlar de crim en Hopper podria semblar atrevit. El seu tema és la soledat. Els seus cossos ,més aïna semblen ànimes perdudes enmig de l'erm de la ciutat o de la classe social a la que pertanyen i sempre miren més enllà del quadre en un intent per salvar-se. La vida sempre és allò que queda fora, sempre vista a través del marc d'una finestra o d'un escenari, des del pati de butaques buit, amb el teló baixat, i amb els espectadors que esperen. Els seus personatges més coneguts sempre esperen (en una habitació d'hotel, en una benzinera) en un punt del viatge. 

    Baudalaire va parlar del tedi com un sentiment, un estat d'ànim exclusiu de la burgesia. Hopper parla també de la burgesia d'entreguerres i de la seua tendència al desdoblament, la doble vida  o la doble moral. En aquest punt, la soledat és l'avantcambra de la consciència. Si estem sols, benvinguda siga la soledat. Els velers, un altre dels seus temes, també suren solitaris damunt del perill i la bellesa que és la mar perquè en els quadres de Hopper, malgrat la força de la penombra, sempre s'imposa la llum.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Primeres comunions.

Des d'Agost a Biar pel Maigmó. Passes, reductes i canvis en el paisatge.

Primer dia de primavera.