Campos de Níjar

Tinc a les mans una segona edició de "Campos de Níjar" de Juan Goytisolo. L'any de l'edició és el 1960 i incorpora les fotografies de Vicente Aranda i un petit planell de l'àrea on hi ha, marcat amb fletxes, l'itinerari del viatge que van fer per la zona que hui coneixem com el Cabo de Gata.

Al seu llibre autobiogràfic "En los reinos de Taifa", l'autor fa uns apunts breus sobre el procés de producció del llibre de viatges.Diu: " en agosto de 1958 y marzo de 1959 regresé sin Monique a Almería, exploré a pie, en camión y autocar la conmovedora región de Níjar y al concluir en París el manuscrito del libro- condensado en un viaje, por razones de eficacia narrativa, los lances, incidentes y encuentros acaecidos en diferentes itinerarios-, escudriñé aún en automóvil toda la zona para fotografiar con el director de cine Vicente Aranda los lugares descritos en el relato".

Sovint, algú questiona aquesta preferència per viatjar a llocs on la vida no és tan fàcil, on el paisatge requereix d'uns tocs de color i voluptuositat per tal d'ésser d'un gust més consensuat. Hi ha paisatges i països que agraden a tothom perquè són verds i hi ha arbres i aigua o grans arquitectures i la gent és rica i feliç. Hi ha llocs més difícils estèticament i moralment però que per moltes raons pots arribar a estimar d'una manera complexa  perquè com diu el petit príncep, els arribes a domesticar o demanen ser domesticats i potser en alguns casos també perquè et recorden altres mons que ja coneixes.

Monique recriminava Goytisolo aquest gust pels llocs "que ofenden necesariamente a toda persona con un mínimo de sensibilidad social."Ell admet l'ambigüitat de la seua postura i  afegeix; " la lucha por desterrar la inicua situación reinante no excluía mi convicción tosca pero real de que la necesaria transformación económica y social barrería al mismo tiempo aquellos componentes de querencia y espontaneidad que eran el germen o almendra de mi compromiso" i afegeix després: " "los intelectuales que no estamos formados de una pieza sino de rasgos y pulsiones diversos, combatimos por un mundo que tal vez será inhabitable para nosotros".

L'autor, com tanta gent educada i compromesa d'Europa, ha sentit la crida que li han fet regions que es trobaven en una cituació de precarietat material evident. Aquesta captivació sempre és incòmoda i provoca preguntes. En Goytisolo, primer va ser Almería i quan Almería es va beneficiar d'un progrès econòmic li va deixar d'interessar i va escollir el Magreb: "...renuncié a volver a ella, desposeyéndome de ese calor, familiaridad y apoderamiento que de un modo instintivo, compensatorio, buscaría y encontraría en el Magreb"

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Primeres comunions.

Des d'Agost a Biar pel Maigmó. Passes, reductes i canvis en el paisatge.

Primer dia de primavera.