Obama?

Jo havia arribat a pensar que Obama  estava fet d'una altra matèria. M'he hagut de rendir a les evidències, a la trista realitat política, com ja ho vaig haver de fer el seu dia amb Zapatero. Potser ja ho dèien alguns allò de què l'Obamamania era només una marca. Al producte Americà li calia un valor afegit per seguir venent. No em consola gens que gent de l'alçada literària i moral del Saramago, entre tants d'altres, caigueren dins del mateix parany. Cite el que deia al seu blog arran de la concessió del Premi Nobel de la Pau.

“Se ha hablado mucho en este blog de Barack Obama, algunos dirán que demasiado. Cuando una esperanza nace tenemos que recibirla de acuerdo con sus méritos, y ésta no parecía tener límites.
Es posible que comience a decirse que el Premio Nobel de la Paz ha sido prematuro, pero no lo es si lo entendemos como una inversión…
Gracias a él tal vez Obama adquiera todavía mayor conciencia de cuanto lo necesitamos.”

I és que qui té fam, somia rotllos. Fam i set de justícia, d'un nou projecte que no es quede en la capacitat d'il·lusionar-nos els dies previs a la campanya i que després ens sumisca en la ja coneguda rutina, per no dir misèria. I és que el llistat de despropòsits comença a ser llarg i consistent. Quan va obrir el calaix dels diners públics per salvar aquell malalt per tots els excessos que era l'economia, tothom, començant pels més progres, vam pensar, amb una boca oberta de babaus immensa, que potser era allò el que s'havia de fer. Poques veus lúcides van gosar obrir la boca.

El discurset que es va espolsar quan va anar a recollir el guardó va ser de jutjat de guàrdia. Justificar la guerra, encara que ens esforcem per entendre-ho, no casa massa bé amb allò de mantenir la pau. Jo em quede més amb allò d'un altre Nobel de què la violència genera més violència.

En aquest punt ja van saltar les alarmes. Després han vingut les decisions preses i els pecats d'omissió en relació a Irak, a Afganistan, al conflicte palestins-israelians, al canvi climàtic i a tantes altres cosetes que segurament em deixe darrere de la porta bé intencionadament o perquè la memòria i la capacitat humanes són selectives i limitades, i les meues encara més.

Acabe aquest retall amb una pregunta-reflexió de l'escriptor Sudafricà Coetzee: “Per què el món ha de ser una arena de circ on els gladiadors es maten uns a altres en lloc d'un rusc d'abelles que cooperen per viure millor?”