Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2010

"Un marit Ideal" d'Oscar Wilde i la banda fosca de la classe política.

El cap de setmana vaig anar a vore "Un marit ideal" al Goya. Un èxit de públic i una adaptació reeixida. El tema de la corrupció, tant d'actualitat, està resolt d'una manera intel·ligent, però el públic es queda amb les ganes de què el polític brillant però de passat tèrbol, no reba tan bon tracte.La corrupció, tal i com la veiem huí, s'ha de tallar d'arrel si no volem caure en el mateix forat. El públic entén la complexitat del problema que planteja Chiltern- un polític que s'ha donat a conèixer i es manté gràcies a la seua coherència i honradesa, però que està on està gràcies a un pecat inicial . Aquestes coses passen; un pecat que li ho dóna tot i sobre el qual es tiren cabassos de terra fins que algú comença a escarbar. Laura Cheverley, la villana, li fa xantatge i tot el seu món es commou. El públic es posiciona ràpidament de la banda de Chiltern i no entén la rectitud moral de la seua dona qui l'idolatrava i qui ara li nega la més mínima busca

"El cònsul de Sodoma". La polèmica.

“El cónsul de Sodoma”, la pel·lícula que retrata el poeta Jaime Gil de Biedma, ha alçat polseguera. Les declaracions de l'escriptor Juan Marsé desqualificant el film de Sígfrid Monleon manifesten una agror fora de mida que hem porten a preguntar-me on és que li ha picat la puça. Un altre poeta, Juan Antonio de Villena, la qualifica de digna. Jo, que no pretenc arribar-li ni a un ni a l'altre a la sola de l'espardenya, la recomanaria com una història que m'ha tocat molt endins i que m'ha convidat a reprendre i rellegir alguns dels seus poemes. No hauria entrat en la polèmica malcarada del Marsé si aquesta no m'haguera dit res. Qualifica la pel·lícula de "grotesca, ridícula, falsa, inverosímil, sucia, pedante, dirigida por un fallero incompetente y desinformado, mal interpretada, con diálogos deplorables". I de tota aquesta retaïla és això de “fallero” que m'incomoda. Només li haguera calgut afegir allò de “fallero maricón” per a c

Un punt al jorn

Imatge
Ací visc ara, víctima d' un deliri de coses:  John Coltrain s'obri  camí entre les tasses,  ensopega als plecs de les estovalles;  la llum  em sumeix en un tedi de diumenge. No us sabré dir qué faig ací; hi ha hagut l'efervescència, una embestida que ara em reté sense absoldre'm l'omissió,  en un present d'oli comprat i de glops de cervessa. Andreu

Als Avis

Imatge
Decidits us deixen els anys i s'esgola la memòria com l'aigua de neu cos avall amb l'estrall innegociable que us arracona en un pou de canya entre la fosca i la sal. La sàvia irreverent esperona la vella por que renilla en el redòs de les nits, quan el dolor groc, ona intermitent, rabeja en el blanc dels llençols. Dormiu en el trescat camí de les formigues; les mudes netes, planxades i antigues com la fam que va nodrir aquella vida, dormiu hui encara el cabdal vençut dels vespres els carrers plens, les cadires de boga calentes i l'algeps que us emblanquina el capçal del dia.  Fa dos anys que vaig escriure aquest sonet. Els avis continuen aguantant el ciri més vells encara i més arraconats per les tares físiques i mentals. Després de les vacances de nadal, encara estic més sensible amb el tema. És per això que he decidit pujar-lo al blog.

Obama?

Jo havia arribat a pensar que Obama  estava fet d'una altra matèria. M'he hagut de rendir a les evidències, a la trista realitat política, com ja ho vaig haver de fer el seu dia amb Zapatero. Potser ja ho dèien alguns allò de què l'Obamamania era només una marca. Al producte Americà li calia un valor afegit per seguir venent. No em consola gens que gent de l'alçada literària i moral del Saramago, entre tants d'altres, caigueren dins del mateix parany. Cite el que deia al seu blog arran de la concessió del Premi Nobel de la Pau. “ Se ha hablado mucho en este blog de Barack Obama, algunos dirán que demasiado. Cuando una esperanza nace tenemos que recibirla de acuerdo con sus méritos, y ésta no parecía tener límites. Es posible que comience a decirse que el Premio Nobel de la Paz ha sido prematuro, pero no lo es si lo entendemos como una inversión… Gracias a él tal vez Obama adquiera todavía mayor conciencia de cuanto lo necesitamos. ” I és que qui té fam