Massa prompte.
Al Xavi Morera.
D'un glop eixut et va engolir la nit;
l'alba rebé un cos fred, sense color,
cobert amb els llençols i amb la claror
alletant-se del teu ordre, del teu crit.
alletant-se del teu ordre, del teu crit.
Un puny de gel per sempre et va ferir,
una absència irritada de dolor,
una absència irritada de dolor,
la teua gent més enllà de la foscor,
en l'absència del tu i del teu oblit.
en l'absència del tu i del teu oblit.
Han quedat tantes coverses solsides
al tren; l'esquena dreta al respatller
i el sol abocant cabassos del llum.
al tren; l'esquena dreta al respatller
i el sol abocant cabassos del llum.
Han quedat esperant tantes volades
d'indignació i de riures; un planter
que creixia obviant la presència del fum.
d'indignació i de riures; un planter
que creixia obviant la presència del fum.
El Xavi se'n va anar massa prompte. Tenia 40 anys i era un bon company de l'institut. El curs passat va fer una estada com a professor de reforç d'espanyol en un institut d'Escòcia. Va tornar feliç per l'experiència. Enguany coincidíem molt al tren i parlàvem i ens indignàvem junts. Vaig sentir que podríem ser bons amics però la Negra ho va truncar la nit del 9 d'octubre. Ell no era massa bon valencià . Havia marxat d'Oliva fugint dels seus fantasmes i va trobar un lloc a Barcelona i bons amics que l'estimaven. Tot el cap de setmana va sonar el telèfon a la casa del Xavi. Ningú no va contestar. Tothom va pensar mil coses però potser ningú no es va imaginar que el Xavi ja no escoltava el telèfon.
Comentaris